Hui recordem el concert que la nostra banda va realitzar el dia 15 d’abril de 1972, ara fa 50 anys. Segons consta als nostres llibres d’actes, es va triar aquesta data per ser la vespra de la celebració al municipi de la festivitat del nostre patró Sant Francesc de Paula, assegurant una major assistència de públic. Aquesta notícia va ser publicada al diari Levante el dia 19 del mateix mes d’abril de 1972. El corresponsal d’aquest diari a Alaquàs era Juan Alabau, director molts anys del Teatret i qui va escriure a Quaderns d’Investigació d’Alaquàs els primers estudis sobre la història de les bandes al municipi.
Com veiem, el concert es va realitzar en honor a la nova junta directiva recentment constituïda i és que, era costum en aquells anys oferir un concert en honor dels directius que finalitzaven exercici i un altre en honor dels que l’iniciaven. Molts dels noms que apareixen resulten ara desconeguts per als més joves, però no tant per als majors de la banda, i tots ells eren persones molt estimades per la nostra societat musical.
Com hem vist, el president era Francisco Roselló Segura, músic de la banda i pare de l’actual trompista i arxiver Francisco Roselló Forriol. Francisco va ser president de l’UMA, en aquells moments UAM, en diferents etapes, a més de pertànyer com a vocal a la junta directiva de la FSMCV, en aquell moment Federación Regional de Sociedades Musicales, i haver format part de la constitució d’aquest important organisme per al món bandístic en el moment de la seua creació en 1968 representant a la nostra banda.
El president de la música, Ursicinio Martínez Andrés, també era músic i pare del clarinetista Xavier Martínez Abad.
El vicepresident, Miguel Ferrer Torrejón, també era músic, germà de Sacramento, la primera dona de la nostra banda, i fill de Miguel Ferrer Sanz, que també va formar part de la junta directiva en diferents exercicis coma vicepresident i president.
El secretari, Manuel Santonja Domínguez, era també el poeta de la societat, dedicant nombrosos poemes a la banda, els seus músics, director, presidents, destacant el que du per títol Bell Record, que commemorava la victòria al Certamen de València de 1955.
El contador, Joaquín Barberà Martí, era el pare de Joaquín Barberà Cervera, clarinet de la nostra banda i de la Banda Municipal de València, encara que no era músic, provenia d’una llarga nissaga relacionada amb la banda blava.
Entre els vocals, Francisco Tárrega Perales, de la família dels frança havia sigut músic en la seua joventut amb la trompa, Ricardo Campos Forment era el pare del clarinetista Ricardo Campos Pallarés i Augusto Cremades Cuevas tocava el bombardí a la banda.
A l’article es diu que el concert va ser enregistrat per l’equip de Radio Peninsular de Valencia per al popular programa dels diumenges, “Concierto en la plaza Mayor”. Aquesta emissora de ràdio, de titularitat pública i integrada a la RTVE funcionava de forma paral·lela a Ràdio Nacional d’Espanya, i tenia un caràcter comercial per aconseguir ingressos per publicitat. Es crearen en 1960 pel Ministeri d’Informació i Turisme i eren d’àmbit més local o regional. En quant al programa, amb algunes modificacions al seu nom i emissores, es va mantindre a la ràdio durant molts anys com a referent de la música de banda. Hem intentat aconseguir aquelles gravacions, de moment sense éxit, potser prompte podrem gaudir del so de la nostra banda d’ara fa 50 anys.
Placa de record de la participació de la banda en el programa en juny de l’any anterior.
EPel que fa al programa interpretat, trobem el pasdoble del Mestre Medina Campeones de truc, composat en 1946 com a premi per als guanyadors d’un campionat d’aquest joc de cartes, que tenia per finalitat augmentar l’ambient a l’antic Casino i per tant, el número de socis. Les Czardes, de Monti, una difícil obra per a clarinet solista; American Patrol, melodia que va ser mundialment popularitzada als anys 40 per l’orquestra de Glenn Miller i una selecció de la sarsuela Katiuska, de Pablo Sorozábal. En la segona part altres dues seleccions de sarsuela, La canción del olvido, de José Serrano i La verbena de la Paloma, de Tomás Bretón. L’última peça abans de l’himne regional sigué el pasdoble Canciones del montañés, de Pedro Sosa, que sigué el professor d’armonia del Mestre Medina i amb qui compartia una gran amistat.
En l’intermedi, tingué lloc un acte ben curiós, una desfilada de models Infantils per a la propera temporada d’estiu, organitzada per una boutique de la localitat que era propietat de Francisco Taberner i que com veiem, estava situada a l’actual avinguda Miguel Hernández, en aquell moment Vicente Lassala. L’acte va estar presentat pel locutor de Radio Peninsular, don Vicente Broseta.
En la part dels discursos destaca la presència del president de la Federació Regional de Bandes Antonio Andrés Juan, qui ho era des de la seua fundació en 1968; i del crític musical Vicente Llopis.
En quant a la representació local, trobem el discurs del president al voltant de la necessitat del canvi d’instrumental de tota la banda, una necessitat urgent que ja la major part de les societats musicals havien dut a terme, abandonant l’afinació brillant i adaptant-se a la nova afinació del diapasó a 442Htz. Aquest canvi es va dur a terme a Alaquàs als pocs mesos, en estiu de 1972.
Finalment no podem deixar de fer menció a l’alcalde Martín Llácer, l’últim abans de l’arribada de la democràcia Alaquàs i que també era músic de la banda i havia format part de la Junta Directiva com a president i altres càrrecs.
