El passat divendres 4 de març es va celebrar, amb una gran acollida per part del públic assistent, l’acte de reconeixement a dues pioneres del nostre al món de la música: Sacramento Ferrer i Emérita Cardona.
Prèviament es va inaugurar al vestíbul de l’auditori l’exposició Dones pioneres a les bandes valencianes, que va ser presentada per Cristina Fornet, una de les seues creadores i membre de la Comissió DONES i BANDES i de la junta directiva de la FSMCV. La nostra banda va afegir a l’exposició que està en constant creixement, fotografies de les 4 primeres dones que s’incorporaren a la banda d’Alaquàs: Sacramento Ferrer (1954), Araceli Zomeño (1974), Yolanda de la Iglesia (1975) i Tere Estreder (1976).
Fotografies de tot l’article realitzades per #SomAlaquas
Ja en l’acte d’homenatge, la primera en rebre’l va ser Sacramento Ferrer Torrejón, la primera dona de la nostra banda.
Sacramento Ferrer va nàixer a Alaquàs en 1941 i ens conta que «mi padre tenía una bandurria y yo quería aprender a tocarla. Entonces mi padre habló con el tio Tonet el paellero, el padre del de ahora, que tocaba la guitarra para que me enseñara. Cuando fui me dijo que primero tenía que aprender solfeo, porque si no no tocarás bien y de oido no se toca bien. Así que mi padre habló con mi tío (Francisco Ferrer el careto), que empezó a enseñarme solfeo. Y cuando ya llevaba un año estudiando solfeo mi tío le dijo a mi padre: “La xiqueta que ha de fer en la bandúrria? Li donarem un instrument i que toque en la música”. Seguramente a mi padre le pareció bien, hablaron con quien fuera y me dieron un saxofón soprano, que era un instrumento de Manises y lo tenían aquí alquilado. Y con él fui a clases con el maestro Medina que fue quien me enseñó a tocarlo».
Al 1954 s’incorporà a la banda fet que cridà l’atenció de la premsa que li va dedicar nombrosos articles, ja que no era un fet gens habitual a l’època. «Nota simpática ha sido la incorporación a la Banda de Música de diez educandos que oscilan en su edad de los ocho a los doce años, entre los cuales se da el primer caso, en Alacuás, de que una niña, Sacramentín Ferrer, desempeñe el saxofón soprano. En ellos está el porvenir de la cultura musical en esta villa». Ens conta que l’acceptació no va ser igual per tots els membres de la banda, però que mai li negaren cap dret pel fet de ser dona i acudia a tots el concerts i passacarrers amb els seus companys. Encara que ja hi havia una jove formant part de la banda, es tractà malauradament d’un cas aïllat, ja que la següent dona no arribaria fins a 20 anys després. Açò ens mostra la gran importància que va tindre Sacramento com a pionera en una activitat reservada als homes, en un temps en que es va actuar de forma tan opressiva front a les dones negant la seua participació a la vida cultural. No soles per ser la primera, sino per aconseguir fer allò que li agradava, música, mereix la nostra admiració. Per estos motius el col·legi Bonavista va posar el seu nom a l’aula de música de l’escola, fent-li un xicotet homenatge als anys 90.
Sacramento estigué tocant en la banda durant 9 anys, coincidint amb l’època daurada de premis al Certamen de València del mestre Medina, quan en tan sols onze anys (1952-1963) es va aconseguir ascendir des de la segona secció a l’especial, guanyant deu premis i dues vegades el de direcció per al mestre Medina. En la banda va conéixer al seu home Rafael Luis Marí Solves, flautista i membre d’una altra nissaga de músics d’Alaquàs. Del seu matrimoni en 1964 van nàixer Sacramento, Rafael i Maria Isabel Marí Ferrer, tots ells també músics de la banda, que tocaven el clarinet, la flauta i l’oboé respectivament.
Al seu discurs d’agraïment, Sacramento va fer menció a com la cultura als anys 50 era un luxe, i més encara per a les dones, a la vegada que va agrair als qui vingueren després les facilitats per a que xiquets i xiquetes tinguen les mateixes possibilitats de formar-se musicalment i arribar on desitgen sense cap discriminació.
En segon lloc, va rebre el seu homenatge Emérita Cardona, la primera dona d’Alaquàs amb estudis musicals superiors.
L’any 1962 es traslladà a viure a Alaquàs Emérita Cardona. Emérita nasqué a Algemesí on començà els seus estudis de música amb la pianista Amparo Teruel i el violinista Ernesto Francés, continuant-los al Conservatori de Música de València amb Leopoldo Magenti, Pedro Sosa, Manuel Palau, Eduardo López-Chavarri. A més de tocar l’orgue i dirigir els cors parroquials molts anys a Benifaió i Sollana, formava part d’un modern conjunt de música melòdica, els “Terpsicore” i donava classes a l’institut San Vicent Ferrer de Benetússer. Emérita és la primera dona amb estudis formals i titulació superior musical al nostre poble i es sent alaquasera i molt lligada a la música religiosa i l’orgue, havent composat moltes obres dedicades a l’advocació dels nostres patrons, que actualment prepara per a la seua edició i publicació. Ens conta l’anècdota de com al poquet de traslladar-se a Alaquàs l’orquestra que havia d’amenitzar el ball de la nit de cap d’any no va aparèixer i finalment actuà ella de manera improvisada acompanyada d’un clarinet, un saxofó i Florencio el tio tabaleter a la bateria, ja que el mestre Medina i alguns directius anaren a sa casa a buscar-la per tal de no suspendre el ball. A més, acompanyà al piano a molts alumnes de la nostra escola de música a les audicions durant molts anys, així com nombroses representacions de sarsuela amb figures com Chelo March, Carmen Ros, Ricardo Guillot, Alfredo Martínez Català…
Del seu matrimoni amb l’escriptor i acadèmic de la llengua valenciana Justo Llorca, van nàixer dues filles, Emérita i Elvira.
La importància d’Emérita és capdal per haver obert el camí a moltes altres xiquetes que somnien amb ser compositores i intèrprets de la seua música, fet que ella va aconseguir en una època en que no va ser gens fàcil per a les dones.
A continuació, pel president de l’UMA, Toni Monzó, van rebre com obsequis un ram de roses Castell d’Alaquàs i un socarrat. Després la soprano Chelo March, acompanyada al piano per Emérita Cardona oferiren un magnífic recital de peces composades per l’homenatjada.
