Fa 50 anys… el canvi d’instrumental

Amb el creixement de l’escola de música des de meitat dels anys seixanta, es presentava una necessitat prioritària que ja apareix reflectida a les actes de les assemblees generals des del 1969, on el Mestre Medina demanava la compra de més instrumental per a que els 60 educands que ho necessitaven pogueren aprendre a tocar un instrument i després incorporar-se a la banda. A més a més, els temps estaven canviant i moltes bandes de música s’havien adaptat al canvi d’instrumental en afinació brillant per un de més modern ajustat al nou diapasó. 

Finalment, en 1972 es va decidir començar a prendre seriosament aquesta necessitat, nomenar una comissió “pro-instrumental” i així aconseguir l’objectiu doble de renovar tot l’instrumental de la banda i destinar els antics als educands per al seu aprenentage. Aquest sigué un procés llarg i delicat, per la situació econòmica de la en aquell moment Unión Alacuasense Musical. Intentarem ser el més fidels possibles a com es va dur a terme amb éxit aquesta gran empresa.

El dia 26 d’abril de es va reunir la junta directiva (de la que ja parlàrem a l’anterior article) amb la comissió “pro-instrumental”, acudint en el seu nom José Medina Ferrer, Miguel García Bonet, Vicente Taberner Palop i Modesto Huercio Sanchís. Es va donar compte de les cartes escrites a totes les cases d’instrumental de València i a la de San Sebastián demanant pressupost. 

Es va acordar estudiar els pressupostos per decidir el que millors garanties qualitat-preu donara. També es comentà l’entrevista del president amb la Caixa d’estalvis per a la solicitut d’un préstec a condició de que aquesta regalara els interessos del capital prestat. Per últim es comentaren formes d’obtindre fons com funcions teatrals, rifes de cotxes i electrodomèstics…

El 17 de maig es comentaven les ofertes d’instruments i pressupostos rebuts, però encara faltaven alguns. S’acordà realitzar reunions amb la totalitat dels socis per número, la primera de l’1 al 100, junt amb la comissió “pro-instrumental”, on se’ls informaria dels projectes de la Societat, directiva i comissió i se’ls demanaria el seu criteri i col·laboració.

El dia 24 es va informar per part del president de la rebaixa dels interessos a la meitat (3,5%) per part de la Caixa d’estalvis com a deferència cap a la UAM per al nou instrumental. Es van llegir les propostes a falta de la Unión Musical Española i Ervitti de San Sebastián que les farien personalment. Es va debatre la forma de plantejar la compra per aconseguir major descompte i ràpida entrega, acordant visitar Lluquet Penadés una comissió que insinuara que es pagaria al comptat.

Les reunions amb socis començaren el dia 29, on es va explicar el procés de reunions amb els músics i la creació de la comissió “pro-instrumental”. S’explicaren els motius:

“Primero, por la escuela Musical, ya que se compone de 90 educandos y no hay instrumentos para poderles dotar a los que están ya en condiciones de empezar; y segundo, porque la Banda necesita imperiosamente el instrumental en tono normal"

 

En aquesta reunió un dels socis, Vicente Lino, proposà que cadascun dels 550 socis pagara una quota extraordinària de 1000pts., altres volien que siguera una quantitat voluntària. Es va explicar que la banda començava una subscripció de 1000pts. per músic, s’exposaren també els pressupostos i les condicions del préstec. La resta de reunions amb socis tingueren un resultat similar.

 

Finalment el 18 de juny es va decidir demanar un crèdit d’un milió de pessetes per poder adquirir el nou instrumental. Ací podeu veure el document amb que es va realitzar la solicitut de rebaixa de l’interés, encara que com sabem ja estava pactada a la meitat:

 

Amb totes les gestions dutes a bon terme, el dissabte 24 de juny es va realitzar assemblea general de socis extraordinària. Es van exposar novament les raons de necessitat del nou instrumental, la composició de la comissió “pro-instrumental” i les reunions realitzades.

El més important és que ja s’havia decidit acceptar el pressupost de la casa “Ervitti” de San Sebastián. El contracte de compravenda, valorat en 1.027.850pts., per l’adquisició de 43 instruments de les millors marques d’Europa del moment, com eren Grassi, Cabart, Buffet, Alexander y Besson va ser aprovat i àmpliament aplaudit. 

S’anuncià que els instruments estarien en Alaquàs en 15 dies i el director donà les gràcies però va advertir que encara no es podrien estrenar, ja que havien de temperar-se poc a poc per a que sonaren com calia.

El dia 4 de juliol, el diari Levante, publicà l’article que reproduim a la dreta.

 

Al dia següent es van reunir directiva i comissió “pro-instrumental”. Ja s’havia rebut part de l’instrumental i la resta arribaria en breu. Van ser nomenats els càrrecs importants de la comissió, com a president Francisco Estreder Duet, propietari de “Galerías Estreder” i pare de les músics de la banda Tere i Francis Estreder Martínez; com a secretari Manuel Tárrega Martínez i com a tresorer Daniel Llácer També es va decidir nomenar madrina del nou instrumental a Josefina Ferrandis Rubio, dona de l’alcalde i músic de la banda Martín Llácer i com a padrí a l’exalcalde José Mª Sancho Santamaría. A continuació s’organitzaren els actes de presentació del nou instrumental.

Els instruments estigueren exposats en la vitrina del comerç del president, qui va dur per a la seua col·locació un decorador de Lanas Aragón de València. El dia 29, es va fer una cercavila per replegar als padrins del nou instrumental, un concert de comiat de l’antic instrumental i, a continuació, es va alçar una cortina darrere de la qual aparegueren els nous instruments, els quals van ser beneïts i entregats als músics pels padrins de l’acte. Com és lògic, els instruments necessitaven ser temperats i tocats pels músics, així que l’estrena del nou instrumental es va realitzar al Festival de les Festes Majors.

 

La compra d’aquest nou instrumental descongestionà la situació de l’escola, ja que els noranta educands necessitaven instruments per poder estudiar. Per altra banda, la compra de només quranta-tres instruments es deu al fet que abans ja se n’havien comprat alguns i que els músics professionals ja disposaven del seus propis instruments.

Miguel García Bonet, Francisco Roselló Segura, José Ferrís Peiró, José Barberá Tárrega i José Barberá Usedo rebent de mans dels padrins el nou instrument. (Fotografies del l’Arxiu Històric de l’UMA cedides per les famílies).